Burgos i Salamanca eren les ciutats dels
ministeris de Franco en plena guerra, les nines dels ulls de la sanguinària
màquina repressiva dels feixistes. Salamanca com a metàfora. L’enfrontament entre Unamuno i Millán Astray
és per a nosaltres una anècdota gairebé irrellevant. "Venceréis pero no
convenceréis" va tenir conseqüències desastroses, però les dues
Espanyes tenen una cosa en comú: ens odien i busquen exterminar-nos, per bé que
amb mètodes diferents, l’una amb la Inquisició i l’altra, amb la pèrfida i il.lustrada
maquinària jacobina. L’estampa sòrdida dels Germans Malasombra, com Judes del
segle xxi, carregant l’obra que el
seu pare va salvar de les urpes de Franco jugant-se la vida. L’havien de dur
ells, personalment, al maleter del cotxe, perquè així encara resultava més
degradant. Estampes colonials: Espanya s’emporta el nostre patrimoni (robat o
pagat amb els nostres diners, quina diferència hi ha, en el fons?), ens envia
els seus negres de les pasteres, d’amagat, amb avions del ministeri de Defensa,
i ens vol enviar la merda de totes les seves centrals nuclears; allarga els
vols intercontinentals del Barça; atura a la frontera un carregament
d’ulleres bicolors perquè la TV3 no pugui emetre una pel.lícula en tres dimensions abans que la Televisió Espanyola; construeix, amb retard i malament, línies
d’alta velocitat que no ens connecten amb el món, sinó amb la seva capital;
organitza campanyes per impedir que Disneyworld Europa s’instal.li a casa
nostra i aquí en teniu el resultat: ara si volem veure Mickey Mouse i companyia
ens cal anar a París. Etcètera.
I per acabar, tres preguntes:
1) Qui és el responsable (o irresponsable)
que, a partir d’ara, no es pugui veure el Canal 33 a les Illes?
2) Fins quan subsistirà el paradís feixista
al País Valencià?
3) Publicacions tan pestilents com el
Triangle, perquè no es deixen estar de romanços i es diuen, directament, el
Tripartit?
